 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||||||
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
RABÒS D'EMPORDÀ, UNA TERRA DE VINS
Es pot dir que hi ha pobles que sempre han estat transitats per l’home per una raó de pes, i no és altra que la seva situació geogràfica. Rabós d’Empordà com també Portbou i La Jonquera, són municipis que per la seva orografia pirenaica oriental ha permès que per algun indret concret, sigui possible i faciliti el pas de l’home. En el cas de Rabós d’Empordà, el Coll de Banyuls ha estat una porta natural de pas entre la comarca del Rosselló i l’Alt Empordà, i per extensió entre la Península Ibèrica i la resta d’Europa. La proba no únicament d’ésser municipi de pas, ha estat també assentament humà, són el gran nom de monument megalítics existents en aquesta zona i que daten entre els anys 3300 a 2700 aC. La primera vegada documentada que s’esmenta el nom de Rabós d’Empordà, és en un document judicial de l’any 844. El municipi ha estat un terreny propici pel desenvolupament de dos sectors econòmics: la ramaderia i l’agricultura. L’extens territori i la seva orografia ha permès que sectors ramaders dedicats bàsicament al pasturatge de vaques i xais, encara avui tenen un pes important. També altres sectors com el porcí o l’avicultura hi tenen la seva part.
L’agricultura dedicada als cereals i els farratges tenen la seva importància, però principalment és el cultiu de la vinya, la principal activitat agrícola del terme, tot i que ni de bon tros a tornat a tenir la importància que havia tingut abans de l’aparició de la fil·loxera a l’any 1879, que per cert fou en aquest municipi on es van comença a descobrir els primers focus d’aquesta plaga que arruïnaria aquest cultiu i a moltes famílies a molts territoris de l’Alt Empordà, fins el punt de pràcticament desaparèixer com en el cas de Llançà. Aquesta plaga fou econòmicament un desastre en molts aspectes; en la pèrdua de riquesa del municipi, la ruïna de moltes famílies i l’abandó de les masies que eren el nucli de l’activitat vinícola. Una proba contundent de la davallada ha estat la població, on a l’any 1877 Rabós d’Empordà tenia una població de 594 habitants, una xifra que mai més tornaria a recuperar.
ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ I SANTA BASSILISAL’església parroquial de Sant Julià i Santa Bassilisa, fou finalitzada segons sembla a l’any 1313 segons una inscripció existent en una llinda de l’edifici. Una edificació que es pot incloure dins el romànic rural d’època tardana que disposa d’una sola nau amb una única absis. Té en la seva façana principal un campanar un tant peculiar i bastant diferent d’altres edificis religiosos similars. Aquest campanar de cadireta està compost per tres pilars i per tant, disposa de dues obertures on hi ha dues campanes. Sobre aquest campanar hi ha una ferrenya corsera que és una part dels elements de fortificació de l’església. Damunt d’aquesta ferrenya hi ha un petit cloquer amb un sol arc i amb una petita campana.
Posteriorment a la seva construcció original, l’església fou fortificada, quedant com elements més vistosos la part del campanar esmentat i la part posterior de l’església on hi ha l’absis i que avui encara es poden veure els merlets de la torre semicilíndrica de defensa. Saquejada i amb importants danys un cop acabava la Guerra Civil, no fou parcialment arranjada fins el 1958 i posteriorment a l’any 1996 fou restaurada un altre cop.
VEÏNAT DE DELFIÀEl Veïnat de Delfià, que no té més d’una vintena d’habitants, es troba a peu de la carretera GI-603 que va de Garriguella a Espolla, i a uns 2 km. abans d’arribar a Rabós d’Empordà. Es un petit nucli de cases modernes reformades i ben conservades, tot hi estar referida la seva existència des de l’any 935 (s.X) considerant que la seva fundació fou d’època dels romans, ja sigui pel seu nom “Delphianus, delphius” o per algunes restes d’atuells i àmfora que s’hi ha trobat. Possiblement l’antic nucli estigues més a l’entorn de l’església de Sant Romà de Delfià que es troba a menys un quilòmetre del nucli actual amb algunes construccions disperses totes convertides en ruïnes actualment, excepte la masia que envolta l’església.
També es creu que a prop d’aquest enclavament hi passava l’antiga Via Heraclea, que unia la península itàlica amb la Ibérica, emprada principalment per ibers i grecs, ja que és anterior a la romanització i per tant a la famosa Via Augusta que comunicava l’entrada a la Península Iberica pels Pirineus fins les Torres d’Hèrcules (Estret de Gibraltar).
SANT ROMÀ DE DELFIÀL'església de Sant Romà de Delfià és situada entre el riu Orlina i la carretera de Rabós a Garriguella. Vora l'església hi ha la Masia Fita que també és propietària d’on es troba el temple. L'església de Sant Romà, documentada al s.XII, és sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Noves, de Garriguella. És un edifici d'una nau amb absis semicircular, la volta del qual va ser substituïda per una altra feta amb maó. La volta de l'absis, de quart d'esfera, pot ser que sigui la primitiva, i per la seva estructura és pot dir que es tracte d'una església romànica, del segle XI.
Essent el 9 d'agost la festa major de Delfià, i és l’únic dia que es celebra l’eucaristia en l’església i per tant, oberta al públic en general. La resta de l'any, l'església és tancada.
L'ORLINA I LA REGUERADAEl Riu Orlina forma part de la conca del Riu Muga i té un afluent principal que és la Riera de La Reguerada, també coneguda amb el nom de Riera de Sant Quirze per ésser la que recull l’aigua de la vall del mateix nom. Al afluents de menys importància són, Ribera de Freixe, el Rec del Sitjar o el Rec de la Coma. El riu neix en el paratge del Coll de Banyuls i de Les Eres, un indret més conegut com el Mas Pils. El riu d’una longitud d’uns 17 Km. passa pels municipis de Rabós d’Empordà, Espolla, Mollet de Peralada i Peralada on desemboca al Riu Llobregat d’Empordà, afluent directe de La Muga.
La seva riquesa i diversitat s’emmarca en espècies piscícoles tals com barbs, truites, crancs, anguiles, serps d’aigua, gripaus i granotes entre d’altres; el riu ha donat al llarg de la història més d’un ensurt als habitants de Rabós d’Empordà. Tot i tenir, pràcticament aigua tot l’any, el fet de que el municipi sigui d’una orografia molt accidentada i sense una vegetació de contenció i absorció de l’aigua, quan es provoquen grans pluges, l’aigua baixa amb gran força de la vessant del Pirineu tant de la part del Mas Pils com de la Vall de Sant Quirze, fent que la quantitat d’aigua sigui molt abundant i salvatge. A l’any 1745 fou un dels aiguats importants, però el que la gent recorda més recentment fou el de l’any 1999 que entre altres desastres, es va emportar les baranes del pont de pedra d’entrada al poble i va soterra la Font del Gargallet. Nota (*): La placa diu: "UN BON DIA, L'ORLINA S'ENFURISMÀ I LES BARANES S'EMPORTÀ, 12 DE NOVEMBRE DE 1999"
SANT QUIRC I SANTA JULITA
A uns tres quilòmetres del casc urbà de Rabós d'Empordà i en direcció a Vilamaniscle o Sant Quirze de Colera es troba el Mas de Sant Quirze, i al seu costat hi ha l’ermita de Sant Quirc i de Santa Julita, en un petit puig que es pot veure des de la mateixa carretera esmentada. El mòdic i petit temple està dedicat a Sant Quirc o Quirze i també a Santa Julita, la seva mare, els quals segons sembla eren oriünds de Tars o Tarci, que és un districte de la ciutat i província de Mersin a Turquia. No hi ha documentació històrica de la seva existència personal i les seves vides en basen en llegendes i tradicions pietoses, i per tant, es possible es tractin de personatges llegendaris, però són venerats com a sants per l'església catòlica, com a protectors dels pobres i els nens. Es creu que l’existència de la masia és anterior al segle XV i es possible que ja disposes al seu costat d'aquesta ermita que seria una parròquia de les masies disseminades pels entorns de l'actual municipi de Rabós d'Empordà. És un edifici d'una sola nau i amb un absis semicircular i dues petites capelles laterals. La sagristia està situada en la zona sud i el seu interior està decorat amb pintures murals del segle XIX, que representen el martiri de Sant Quirc i Santa Julita. L’ermita actualment es troba dins una propietat.
SANT QUIRZE DE COLERA
Arran de les últimes excavacions fetes al monestir, es creu que els seus orígens estan en una primitiva església que podria haver estat el centre de culte de les diferents masies disperses per la vall, i que es situaria entre els segles VIII i IX i per tant anterior a la construcció del magne edifici. En aquest època les terres gironines havien estat sotmeses a fortes convulsions degudes a les invasions dels àrabs per una part, i a la posterior reconquesta per part dels Francs. L’any 782 es van començar a fer les primeres incursions a l’Empordà per part dels Francs per tal de protegir la Septimània de les incursions i ràtzies bèl·liques per part dels àrabsGirona fou lliurada al Francs voluntàriament a l’any 785 i Barcelona després d’un fort setge, va capitular a l’any 801. Ja dins el s.IX es va consolidar la frontera, la “Marca Hispànica” o “Catalunya Vella” organitzant-se el territori en comtats. D’aquesta manera naixien els comtat de Barcelona, Osona, Girona, Empúries, Besalú, Rosselló, Conflent, Urgell, Cerdanya, Pallars i Ribagorça. D’aquests, els comtats d’Empúries i del Rosselló, seran els qui tindran pes en la història de la Vall i del monestir de Sant Quirze, i més particularment el Comtat d’Empúries, donat que el territori comprés actualment pel municipi de Rabós d’Empordà, van estar dins les fronteres d’aquest comtat, del qual Ermenguer en fou el primer comte a l’any 813, mentre que Gaucelm ho fou a partir de l’any 812 del Comtat del Rosselló. L’origen del monestir es remunta a la primera meitat del s.X i per tant, dins d’una certa tranquil·litat social i política, no exempta de problemes i confrontacions. L’any 935 és una data important per la congregació benedictina, pel fet que es consagra la seva església i a més, passa a tenir l’autonomia monàstica amb les donacions i protecció per part dels Comtes d’Empúries i Rosselló, a més de delimitar el territori jurisdiccional del monestir. En aquesta època els dos comtats pràcticament formaven una sola entitat territorial amb un sol comte, en aquest cas Gausfred I (931-991), últim comte de la Dinastia del Casal de Barcelona.
A partir d’aquests dates, l’ascens i el poder del monestir van anar creixent com la majoria d’entitats monàstiques de l’època i del poder de l’església en general. Aquest increment pel que fa a les possessions va venir seguir de més recursos que van comportar importants reformes en el monestir. A l’any 1123 es va fer una nova consagració de l’església i la reconstrucció del temple de Santa Maria, situat al davant del monestir. Els bens i prerrogatives que disposava el monestir van ésser confirmats pel papa Honori III a l’any 1219, i que es veurien més incrementat a partir del 1242 amb la jurisdicció del poble i el terme de Rabós. Novament quest bens i privilegis serien ratificats a l’any 1246, en aquest cas pel papa Innocenci IV. A l’any 1285 el monestir va patir una agressió contundent per part de les tropes franceses del llavors Felip III l’Ardit, dins la croada portada a terme contra la corona d’Aragó per l’afer de Sicília, amb la complicitat de Jaume II de Mallorca que va donar pas lliure a les tropes franceses per tal que poguessin atacar el regne del seu germà Pere III, el Gran. El monestir es va refer dels desastres ocorreguts durant la guerra de la mà de Berenguer de Vilatenim, abat del monestir des de 1297 a 1320, sota la obediència del Bisbe de Girona Bernat de Vilamarí. Aquesta nova etapa d’esplendor es va veure incrementada a l’any 1303 quan el comte d’Empúries Ponç V, autoritzà l’ampliació i construir d’aquesta manera un nou recinte fortificat.
A l’any 1348 la vall i el terme en general van patir les conseqüències de la Pesta Negra com molts en altres indrets i que va fer minvar una part important de la població, però que malgrat tot i un cop aquesta es va extingir, el monestir en va fer amb les terres de la Vall de Freixe i posteriorment de la vila de Mollet de Peralada. A partir dels s.XV i XVI el monestir va patir una degradació important, tant en la organització monàstica com en seva estructura arquitectònica. Hi va haver-hi episodis d’escàndols i disbauxes per part dels abats i monjos que regentaven l’entitat en aquell temps convertint-se més en una xauxa tot plegat més que en un espai de pregària i recolliment. El fet de que el mateix abat visques posteriorment a Castelló d’Empúries i que a l’any 1592 el papa Climent VIII unís el monestir amb el de Sant Pere de Besalú, va propicia que l’extinció de tos uns segles d’esplendor s’anessin esvaint. A l’any 1598 definitivament es pot dir que va passar a mans privades amb l’emfiteusi que concedí l’abat de Besalú a la família Mallol. A través de lligams matrimonials va passar a l’any 1705 a la família Nouvilas. A l’any 1994 la família Fina de Nouvilas va cedir el conjunt monumental a l’Ajuntament de Rabós d’Empordà, que creà el “Patronat Municipal del Monestir de Sant Quirze de Colera” que vetlla per la seva recuperació, estudi i divulgació de la seva història. Des de fa uns anys, a part dels treballs d’arqueologia s’hi ha portat a terme millores i reconstruccions que han permès poder fer els caps de setmana visites organitzades i guiades per tots aquells que vulguin visitar i descobrir en part, la història que impregna els seus murs.
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE COLERA (s.XII - XIII)L'església romànica de Santa Maria de Colera es troba a poc més de 200 metres del Monestir de Sant Quirze de Colera, fins el punt que pràcticament forma tot un conjunt arquitecturista únic, tot i que en realitat són edificacions diferents. El temple fou la parròquia de la població que vivia pels escampats de la Vall de Sant Quirze, fins que no es va construir la de Sant Quirc i Santa Julita molt més a prop del nucli urbà de Rabós.
Es una construcció referent del romànic del segle XII i XIII donat que a l’any 1123 sembla que ja existia un petit temple dedicat a la Mare de Déu. La seva consagració data de l’any 1123. L’edificació consta d'una sola nau amb absis semicircular a la part posterior i amb la porta d’accés en la façana de migdia, formada per dos arcs amb llinda i timpà, sense cap inscripció. La porta que impedeix l’accés al temple és actualment amb una porta molt barroera i poc afortunada.
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010© | Última actualització: setembre 2022 |
 |
|
| Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal | |